APAGAR-SE

 

Penso en el mot abstracte que és procliu

a la veritat. Raono amb el pols de la desfeta.

Em previnc de ser un ancestre pictòric

a la retina dels focs. Indico dreceres

que mai no seguirem. Engalano la por

al buit, enllà dels perdons. Enceto el blau

neutre de la companyia. M'apago.

Penso com hauria estat la vida amb tu.

 

Esteve Plantada